Tweet

[@more@]

Tweet

Tweet

Probablement
sigui un post força teòric, però la veritat és que aquesta informació és necessària i molt senzilleta. Tractarem el tema de les variables.

Una variable és
un element que ens permet emmagatzemar algun caràcter, conjunt de caràcters,
números,… les classificarem segons la informació que han de contenir:

Abans de poder treballar amb les
variables, les haurem de declarar, això ho farem de la següent forma:

…

void main(void)

{

int numero; //declaració de la variable numero

char lletra; //declaració de la variable lletra

…

}

En aquest
exemple hem declarat dos variables; una que emmagatzemarà un nombre enter, i
l’altra una lletra, respectivament. El
nom que acompanya el tipus de variable, se’n diu identificador, i per
formar-los podrem utilitzar totes les lletres i tots el nombres, tenint en
compte, que distingeix entre majúscules i minúscules, i que el primer caràcter
sempre haurà de ser una lletra. També podríem incloure-hi altres símbols, però
no és massa recomanable, ja que depèn del compilador no ho acceptarà, així
doncs, només utilitzarem lletres i números. Si ens hi fixem, veiem el símbol ‘//’, que ens
permetrà incloure comentaris d’una sola línia, és a dir, tot el que hi hagi a
partir d’aquest, fins al final de línia, el compilador ja no ho llegirà, però
ens pot anar molt bé, en programes llargs, per saber que és el que estem fent
en cada moment.

En la primera
part del curs, vam veure la funció printf();, ara el que ens proposem és
utilitzar-la per imprimir per pantalla la informació d’una variable. Per poder
explicar-ho, haurem de fer referència a una altra funció, scanf();, que ens
servirà per fer el pas contrari, és a dir, emmagatzemar la informació en una
variable, enlloc d’imprimir-la a partir d’aquesta:

…

scanf(“%i”,&numero);

scanf(“c”,&lletra);

…

Aquesta és la
nomenclatura a utilitzar: en primer lloc, dins del parèntesis, haurem d’indicar
el tipus de variable a la qual volem emmagatzemar quelcom; això anirà entre
cometes. Finalment, i separat per una coma, hem d’especificar la variable on
guardarem el que ens interessa. En aquest cas, l’escriurem sense comentes, però
amb el símbol ‘&’ davant. Com totes les funcions, que no ho hem comentat
anteriorment, acabarem amb un punt i coma (;).

Treballarem,
principalment, amb els tres primers tipus de variables de la taula anterior,
per tant, és convenient, que sapiguem quins símbols haurem d’utilitzar, per
indicar-ne la classe corresponent:

Int : %i

Char: %c

Float: %lf

Ara sí, doncs,
ja estem capacitats per fer un ús més ampli de la funció printf. Suposem que a la variable ‘numero’, dels exemples
anteriors, i hem emmagatzemat la nostra data de naixement; ara podríem
escriure:

…

printf(“Vas néixer l’any %i.”,numero);

…

Utilitzarem la
funció, tal i com fèiem fins ara, però en el punt en què ens interessi imprimir
una informació que es trobi en una variable, ficarem un dels tres símbols
explicats anteriorment, depenent del tipus de variable. Un cop tanquem les cometes, perquè ja no
volem escriure res més, ficarem una coma, i indicarem l’identificador de la
variable; sense cometes, ni &.

Arribat en
aquest punt, crearem un programa que intentarà ser resum de tot el que hem
explicat:

#include -conio.h-

void main(void)

{

int any;

printf(“Any de naixement: “);

scanf(“%i”,&any);

printf(“Vas néixer l’any %i “, any);

getch();

}

Baixar codi

Només recordar
que les llibreries, van entre els símbols més petit i més gran que,
respectivament; com les etiquetes en Html.

[@more@]

Tweet

En primer lloc,
comentar que el compilador que emprarem serà el Borland C. Si esteu interessats,
el podeu descarregar

aquí.

Un cop dit
això, anem a comentar l’estructura d’un programa en C. Com a mínim ha d’incloure
les llibreries i una funció principal. Les llibreries són els fitxers que
contenen les funcions que anirem necessitant. Les que més utilitzarem són les
següents:

stdio.h
funcions d’entrada i sortida

conio.h funcions d’entrada i sortida

string.h funcions amb cadenes

math.h funcions matemàtiques

stdlib.h funcions matemàtiques

Ja les anirem
comentant a mesura que les anem necessitant.

La forma
d’especificar que volem emprar-ne una és:

Hem comentat
que les parts mínimes d’un programa eren les llibreries i la funció principal,
que nosaltres escriurem com:

void
main(void)

{

…

En els punts
suspensius hauríem d’incloure totes les funcions que volem que faci el nostre
programa. Per poder començar a fer alguna cosa, treballarem la primera funció;
es tracta de printf(); que ens servirà per imprimir un caràcter o una cadena de
caràcters per pantalla. I escriurem:

printf(“Hola, estic programant en C”);

El tema de
majúscules i minúscules ja el tractarem més endavant, però només dir, que les
diferencia, i per tant, si haguéssim escrit:

Printf(“Hola,
estic programant en C”);

el programa ja
no funcionaria. Per utilitzar aquesta funció, hem d’indicar una de les dues
llibreries que contenen les funcions d’entrada i sortida, és igual quina de les
dues triem, funcionarà exactament igual en els dos casos. Com a resum del que
hem aprés fins al moment, podríem crear el primer programa:

#include -conio.h-

void main(void)

{

printf(“Primer programa en C”);

getch();

}

Baixar codi

En aquest codi,
hem incorporat la funció getch(); que ja explicarem més endavant com funciona,
perquè el programa faci una pausa, i pugem veure el text imprès per pantalla.
Necessita la llibreria .

En
aquest codi, hem incorporat la funció getch(); que ja explicarem més
endavant com funciona, perquè el programa faci una pausa, i pugem veure
el text imprès per pantalla. Necessita la llibreria conio.h .

NOTA: Les
llibreries no van entre guions sinó amb signes més petit i més gran que
respectivament, com les etiquetes en Html. Per aquesta raó, no m’acceptava
utilitzar-los.

Baixar el document amb format Word.

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

Tweet

Gràcies

[@more@]

Tweet