Curs C. 2a part. Variables

Si et vas perdre el primer capítol de programació en C , ves-hi ara.

Probablement
sigui un post força teòric, però la veritat és que aquesta informació és necessària i molt senzilleta. Tractarem el tema de les variables.

Una variable és
un element que ens permet emmagatzemar algun caràcter, conjunt de caràcters,
números,… les classificarem segons la informació que han de contenir:

Abans de poder treballar amb les
variables, les haurem de declarar, això ho farem de la següent forma:

…

void main(void)

{

int numero; //declaració de la variable numero

char lletra; //declaració de la variable lletra

…

}

En aquest
exemple hem declarat dos variables; una que emmagatzemarà un nombre enter, i
l’altra una lletra, respectivament. El
nom que acompanya el tipus de variable, se’n diu identificador, i per
formar-los podrem utilitzar totes les lletres i tots el nombres, tenint en
compte, que distingeix entre majúscules i minúscules, i que el primer caràcter
sempre haurà de ser una lletra. També podríem incloure-hi altres símbols, però
no és massa recomanable, ja que depèn del compilador no ho acceptarà, així
doncs, només utilitzarem lletres i números. Si ens hi fixem, veiem el símbol ‘//’, que ens
permetrà incloure comentaris d’una sola línia, és a dir, tot el que hi hagi a
partir d’aquest, fins al final de línia, el compilador ja no ho llegirà, però
ens pot anar molt bé, en programes llargs, per saber que és el que estem fent
en cada moment.

En la primera
part del curs, vam veure la funció printf();, ara el que ens proposem és
utilitzar-la per imprimir per pantalla la informació d’una variable. Per poder
explicar-ho, haurem de fer referència a una altra funció, scanf();, que ens
servirà per fer el pas contrari, és a dir, emmagatzemar la informació en una
variable, enlloc d’imprimir-la a partir d’aquesta:

…

scanf(“%i”,&numero);

scanf(“c”,&lletra);

…

Aquesta és la
nomenclatura a utilitzar: en primer lloc, dins del parèntesis, haurem d’indicar
el tipus de variable a la qual volem emmagatzemar quelcom; això anirà entre
cometes. Finalment, i separat per una coma, hem d’especificar la variable on
guardarem el que ens interessa. En aquest cas, l’escriurem sense comentes, però
amb el símbol ‘&’ davant. Com totes les funcions, que no ho hem comentat
anteriorment, acabarem amb un punt i coma (;).

Treballarem,
principalment, amb els tres primers tipus de variables de la taula anterior,
per tant, és convenient, que sapiguem quins símbols haurem d’utilitzar, per
indicar-ne la classe corresponent:

Int : %i

Char: %c

Float: %lf

Ara sí, doncs,
ja estem capacitats per fer un ús més ampli de la funció printf. Suposem que a la variable ‘numero’, dels exemples
anteriors, i hem emmagatzemat la nostra data de naixement; ara podríem
escriure:

…

printf(“Vas néixer l’any %i.”,numero);

…

Utilitzarem la
funció, tal i com fèiem fins ara, però en el punt en què ens interessi imprimir
una informació que es trobi en una variable, ficarem un dels tres símbols
explicats anteriorment, depenent del tipus de variable. Un cop tanquem les cometes, perquè ja no
volem escriure res més, ficarem una coma, i indicarem l’identificador de la
variable; sense cometes, ni &.

Arribat en
aquest punt, crearem un programa que intentarà ser resum de tot el que hem
explicat:

#include -conio.h-

void main(void)

{

int any;

printf(“Any de naixement: “);

scanf(“%i”,&any);

printf(“Vas néixer l’any %i “, any);

getch();

}

Baixar codi

Només recordar
que les llibreries, van entre els símbols més petit i més gran que,
respectivament; com les etiquetes en Html.

[@more@]

Tweet